L’envelliment i la conducció

gent-gran-conduccióL’increment de l’esperança de vida de la població catalana és un èxit que s’atribueix al sistema sanitari però també (i de manera molt rellevant) als bons hàbits en tots els aspectes de la vida que la nostra població ha anat adquirint. Vivim més anys, doncs, no només perquè ara tenim millors medicaments i d’accés universal, per exemple, sinó també perquè la majoria mengem cada dia, tenim millors hàbits higiènics i vivim sota un sostre que ens protegeix del fred o de la calor excessiva. I “la majoria” no vol dir el desitjable “tothom” però, així i tot, vol dir molta gent…

Un dels grans reptes de futur immediat, però, és el de saber-nos dotar de la qualitat de vida necessària per donar més sentit a una “quantitat de vida” que, insistim, augmenta progressivament gràcies a un mèrit compartit, a un èxit col·lectiu que inclou els sanitaris i el conjunt de la ciutadania. Tots en som, doncs, coresponsables. I és d’aquesta responsabilitat compartida que us volíem dir alguna cosa…

Darrerament els professionals sanitaris hem constatat que són molts els pacients d’edat molt avançada que segueixen conduint un vehicle. De fet, en molts casos “conduir” ha estat el seu sistema més còmode per a desplaçar-se i, d’aquesta manera, pot ser que caminin amb dificultat i ajudats d’un bastó, pot ser que la seva agudesa visual sigui molt migrada malgrat l’ús d’unes ulleres i segur que els seus reflexos són més lents que vint o trenta anys enrere… Però segueixen conduint.

Cal dir que els sanitaris ens en fem el càrrec: posar-se al volant d’un vehicle ens pot dotar de l’autonomia personal que cap altre sistema de desplaçament ens dóna i, a més, els centres privats encarregats de donar-nos l’autorització mèdica per anar actualitzant el carnet no sembla que posin massa traves per certificar que, malgrat les limitacions pròpies de l’edat, encara estem en condicions d’anar amunt i avall conduint un automòbil… I, és clar, si hem passat la revisió mèdica pertinent, per què hem de renunciar a moure’ns sense dependre d’algú altre? Per què hem de renunciar a l’autonomia que ens dóna un cotxe si disposem d’un certificat que acredita que estem capacitats per conduir? La resposta (tot i que volem deixar ben clar que entenem les preguntes) és ben senzilla: arriba un dia que ens hem de plantejar si, malgrat tots els certificats necessaris, estem realment en condicions de posar-nos al volant d’un cotxe amb les conseqüències que això comporta quant al risc derivat de conduir. El risc per al xòfer, sí, però també el risc per als possibles acompanyants i (no ho oblidéssim!) per a tots els qui ens envolten en una convivència sovint perillosa entre automòbils i vianants.

Els sanitaris del Sistema Públic de Salut no hi podem fer gairebé res… Tenim pacients a qui s’ha certificat a la Sanitat Privada que són aptes per a la conducció i nosaltres no som ningú per a desmentir-los, encara que no hi estem d’acord. El que sí que podem fer, per exemple, mitjançant aquest escrit, és apel·lar a la coresponsabilitat, a aquell element cabdal en la consecució de l’èxit del nostre Sistema Sanitari. I coresponsabilitat, en aquest cas, vol dir ésser conscient que envellir dignament també vol dir acceptar que l’envelliment comporta limitacions i que, molt sovint, aquestes limitacions poden comportar un perill per a nosaltres mateixos i per als nostres conciutadans. Conciutadans de qualsevol edat, tinguem-ho en compte. Minimitzem els riscos, doncs: ningú no ens ho agrairà, però el nostre envelliment serà més conscient i responsable.

Dr. Jordi Amat.


Més informació:

Els matins(TV3). Debat sobre la conducció i la gent gran
Estudi RACC sobre l’envelliment i conducció a Catalunya


 

Aquesta entrada s'ha publicat en Consells de salut i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.