Exposició al CAP Adrià | Mónica Ferrer-Vidal Cortella

El Centre d’Atenció Primària Adrià va inaugurar el mes de maig un espai expositiu a disposició dels nostres ciutadans per tal d’afavorir, a través de la pintura i de l’art en general la socialització, la integració al barri del nostre centre i la participació en els nostres espais públics a través de la mostra artística

Volem ser un centre obert als ciutadans, disposem d’un Pla Comunitari actiu, amb múltiples activitats i no només pretenem sortir al carrer a fer promoció i prevenció de la salut sinó també disposar dels nostres espais per a activitats grupals, de formació, d’interacció amb el barri i participació, tot fent-los més amables i comunicatius per a les persones.

Per aquest motiu, hem endegat una singladura d’exposicions de pintures en el CAP gràcies a la col·laboració d’artistes, que han cedit la seva obra desinteressadament per mostrar-nos-la. En aquesta ocasió us presentem 10 pintures de Mónica Ferrer-Vidal Cortella, a qui des d’aquí volem donar les gràcies per la seva generosa aportació i amabilitat.

Mònica Ferrer-Vidal

Mónica Ferrer-Vidal Cortella

Mónica Ferrer-Vidal Cortella (Sevilla, 1959), és Llicenciada en Geografia i Història especialitzada en Prehistòria, Historia Antigua i Arqueologia, l´any 1975 es va iniciar en la pintura a La Llotja de Barcelona – realitzant el 1994 la seva primera exposició de quadres a la Sala d´Exposicions de La Caixa d´El Vendrell (Tarragona). Després d´un periple professional com a bibliotecària, investigadora en jaciments arqueològics, professora d´Arts Plàstiques, i d´Història a educació secundaria i universitària, l´any 2011 s´estableix amb un Taller propi a Barcelona.


Sobre la seva obra  |  Tècnica i significat

Portada Exposició CAP[1]“La tela imposa un espai treballat en el qual pretenc comunicar percepcions que procedeixen de l’exterior i que interioritzo. Espai i temps es confonen. El passat, el present, la memòria se’m presenten avui fermes en la distància. La imatge final és el resultat de vivències, observació i sensacions. Calma i silenci acompanyen signes i traços. El color es fa còmplice de la textura. Interpretació, anàlisi, exercicis, adaptacions, residus i revisions d’un temps, d’un món subjectiu en el qual tot o gens es presenta com a contacte provisional amb el tangible i el concret, amb la matèria pictòrica”.


Fitxa tècnica

Tècnica mixta: escaiola, pintura acrílica, fang, pigments naturals, blauet, elements de deixalla i làtex sobre diferents suports, com poden ser: cartró, fusta, paper reciclat o natural, taula i tela, fins a suports procedents de restes industrials, com porespan.

Qualsevol base pot resultar útil per realitzar la meva obra. També treballo el pastís a l’oli, llapis carbó, pastís sec i l’aquarel·la, com a tècniques alternatives, sobre paper.

Significat de l’obra

Gran part de la meva obra beu de l’art antic i del contacte amb el món natiu nord-americà amb el qual, en aquests últims anys, he compartit vivències i obtingut un aprenentatge que intento expressar en les meves pintures i dibuixos.

La naturalesa i les seves criatures nodreixen també les meves obres i el meu compromís de vida.

Arran de la meva formació universitària en el camp de l’arqueologia i de l’antropologia, s’inicia un camí plàstic identificat amb les manifestacions artístiques d’èpoques llunyanes en el temps, però culturalment properes. El temps és cíclic i diferents civilitzacions i pobles evolucionen de manera desigual. És en aquesta evolució on se’m presenten paisatges i llenguatges que són la base de la nostra cultura. Frisos amb motius geomètrics, sobretot, que surten estripant una superfície matèrica, intenten sobreviure al pas del temps…experiències i cerimònies natives, d’altra banda, injecten en la meva obra la meva actual visió de la vida. La imatge final és el resultat de vivències, observació i sensacions. No pretenc tornar a uns altres temps, sinó que aspiro al fet que el contingut de l’obra, el seu sentit, vagi més enllà de la seva forma i això es transforma en una mica més que pintar. No pinto per pintar. El silenci mateix de l’obra fa que no tingui res més que dir que el que ella és en si mateixa i infondre cap a fora, des de dins, la qual cosa he pogut recollir d’aquella realitat passada i esperar que la realitat en la qual em trobo acabi d’omplir els espais que puguin quedar buits, sense sentit.

Cerca de l’equilibri personal que transforma l’experiència i la informació que m’arriba i aconseguir seduir a qui davant d’ella se situï constitueixen el meu objectiu.

Mónica Ferrer- Vidal  Cortella, 2014

Quant a CAP Adrià

Centre d'Atenció Primària de l'Institut Català de la Salut, disposem de 2 equips d'atenció primària; EAP Sant Elies i EAP Marc Aureli; una Línia Pediàtrica; un servei ASSIR (atenció a la salut sexual i reproductiva) i diferents línies d'Atenció Especialitzada.
Aquesta entrada s'ha publicat en Actualitat, Agenda, Compromís Social i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.